miércoles, 3 de octubre de 2012

Leo Lionni



Va néixer a Àmsterdam  el 1910. Des de ben petit va manifestar la seva inclinació per l’art motivat per l’ambient familiar i les freqüents visites a museus de la seva ciutat. També el fascinava col·leccionar animals i construir terraris. Un cop adult va reflexionar sobre aquesta passió infantil i en ella va trobar l’escenari i el clima dels seus relats, l’estil de les il·lustracions, inclús la identitat dels seus protagonistes.
Tot i així mai es va formar en Belles Arts, sinó que va estudiar economia. El seu primer llibre publicat va ser Pequeño azul y pequeño Amarillo. La història va ser creada per entretenir als seus nets durant un viatge en tren, utilitzant petits trossos de paper com a personatges. Pequeño azul y pequeño Amarillo constitueix un clàssic contemporani de literatura per nens, i va convertir a l’autor en un dels pioners del llibre-àlbum. L’ús de la representació abstracta i del collage com a tècnica van revolucionar la il·lustració dels llibres infantils.










Sinopsis: És un llibre-àlbum que tracta la vida real, la família, l’amistat i les relacions socials. El text és senzill i visualment molt bonic. Els nens s’identifiquen amb aquests protagonistes, colors que quan es barregen es transformen, però que també són nens com ells, que viuen en una casa amb els seus pares, que juguen, ploren i s’abracen.

Enllaç

Sinopsis:  Els ratolins d’aquesta història tenen dos formes de veure la vida. A uns els preocupa el panís, les baies i la palla no faltin a l’hivern. I a Frederick li preocupa que quan arribi la neu ningú tingui ganes de parlar, tot sigui gris i el fred es posi dins el seu amagatall. Al final tots saborejaran les paraules, els colors i els rajos de sol.




Sinopsis:  En un racó perdut del mar vivia feliç un banc de peixos. Eren tots vermells menys un que era ben negre. Nedava més ràpid que tots els seus germans i l’anomenaven Nadarín.

Es tracta el valor de la diferència i el respecte a qui no comparteix les característiques comuns. La superació de les pròpies pors, la força de voluntat per gaudir del que ens envolta tot i les adversitats que es presenten i la solidaritat amb els nostres iguals, també es plasmen en aquest relat de gran qualitat estètica.

Enllaç






Sinopsis: Una família de caragols vivia en una sucosa col. Amb la casa a coll, la recorrien lentament buscant alguna herba tendra per menjar. Un dia un petit caragol li va dir al seu pare: “Quan sigui gran, vull tenir la casa més gran del món”. “Això és una ximpleria”, va dir el pare, que va resultar ser el caragol més prudent de tots. “Les coses grans no sempre són les millors”.






Sinopsis: ¿Cuándo?, ¿Dónde?, ¿Quién es? Y ¿Qué es?, són quatre petits llibres que aborden grans qüestions. El propòsit d’aquests llibres és entrenar l’ull i la ment dels pre-lectors.
Llibres sense text, de petit format, cartró dur i cantonades rodones. Les il·lustracions senzilles i fàcilment reconeixibles són perfectes per a què el pre-lector faci una lectura visual de les situacions, espais, objectes i figures quotidianes que l’envolten.





No hay comentarios:

Publicar un comentario